Seguimos con el regalo, parte 4ª

Aunque sea Semana Santa y haya sido una semana súper agotadora con los peques en la escuela, ya estamos a viernes y ahora toca 3 días de desconexión total. Por eso mismo publico hoy el post del regalito que le hice a una personita que consideraba una amiga.

                     _______________________________________

1a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/fue-un-regalo.html
2a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/seguimos-con-el-regalo-2-parte.html
3a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/sesguimos-con-el-regalo3a-parte.html

Com obrir una escola bressol i no morir en l’intent

(Titulo que en próximos capítulos será cambiado)

Amb tot el meu amor, a les nostres famílies, amics que han confiat en nosaltres i en la nostra amistat que està per sobre de totes les coses.

Escrit per Laia M.T 

Inici - Març del 2015

Durant els dies de Nadal, pintant, arreglant...i vam fer una reunió de pares amb els 4 nens que teníem (M, P, O i A) després van anar venint més...

El dia 2 de gener del 2014! Obrim portes...pensàvem que no funcionaria, era molt difícil. Jo treballava com ja he dit abans en una acadèmia d’anglès fent mil hores, més extraescolars infinites fins les 22h més els caps de setmana que també treballava, tu feies de cangur a 2 nens, per les tardes.

Llavors, entra en joc la primera persona que vam tenir contractada la Susana, volíem que ella fos la nostra referencia com a mestra en aquest barri, però va fracassar en el nostre somni. No seguia la nostra filosofia, ni la nostra metodologia, és ben simple, experimentar, aprendre jugant, no tenir el cul quiet a una cadira, només per menjar!, i va haver de marxar...

El fet de despedir, són  moments molt tristos, sempre havíem estat a l’altra banda, mai a la del empresari, perquè en aquell moment començàvem a ser empresàries, encara que tinguéssim/tenim una escola per l’estat i per la societat, tenim una empresa. 

Nosaltres buscàvem a una persona que parles anglès, que fos dinàmica, pugues somriure sense cap problema, sigues vocacional y sobretot que sàpigues treballar en equip i que seguís la nostra filosofia i metodologia. Vam fer milers d’entrevistes i vam trobar a 2 noies que encaixaven en el perfil. Haig de dir que les eleccions de personal, són molt dures i que es necessita una capacitat molt alta de retenció visual i de saber llegir els gestos. 

Una d’elles la Tatiana, encara continua amb nosaltres a dia d’avui 10/03/2015, i la veritat que va ser una elecció molt bona, tots els principis són durs, havíem de confiar amb algú, ja que  havíem de pagar el lloguer, treballadores i autònomes, però nosaltres havíem de treballar per poder pagar, però havíem de treballar fora de Petits, ja que l’escola no donava per molt.

Llavors, per aquest motiu he decidit regalar-te això, aquesta llibreta que a simple vista pot sembla, res, doncs no, ho és TOT. Et demano i em demano que totes les anècdotes viscudes que recordis que siguin rellevants en el fet de tenir una escola bressol les apuntem aquí i en un temps mirarem de publicar-ho o de quedar-nos-ho per nosaltres. Què et sembla? T’apuntes?

Si vols començo jo:

Pensar que l’escola que estem agafant està lliure d’inspeccions, és a dir que les ha passat totes correctament, ja que només teníem constància de què faltaven unes cosetes que ja les vam anar fent. Però que de cop i volta, arribi la inspectora de sanitat, dient que tenim un expedient obert i que no tenia ni idea que s’havia traspassat, no té preu. Per sort, la dona era molt maja i ens va donar 1 mes per canviar-ho tot! Per sort el meu pare és fuster i ens ho va fer en un plis plas, però la broma ens va sortir cara, però això ens passa per no haver verificat TOOOOTEEES les inspeccions “possibles habidas y por haber”.

Que com bones persones ens treiem el títol de manipulació d’aliments i la inspectora de sanitat, doncs no, aquest justament per Catalunya no li va bé! Ha de tenir els al·largents, és que és una nova llei que només està a Catalunya, però que vaya que no és independent però te lleis diferents a la resta d’Espanya. Molt estrany...

                                                   _____________________________

Y como siempre continuará la próxima semana. Sólo os adelanto una cosita, cuando yo le pregunto si se apunta a continuar con la escritura de este relato, a mi, en mi cara, me dijo que si, pero en la realidad, nunca más vi esa librea y nunca más vi su continuación de su puño y letra...Así que como única autora de este relato me veo con la capacidad de publicarlo. 

Por cierto, cualquier coincidencia con la vida real es totalmente fortuito! :) Obviamente estas cosas no pasan, verdad?

¡Happy Easter e intentar desconectar un poco!

Yo lo intentaré...

Sesguimos con el regalo...3a parte

Las semanas siguen y todo cada vez va a mejor! We are so Happy!!


                                      ______________________________________

1a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/fue-un-regalo.html
2a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/seguimos-con-el-regalo-2-parte.html

Com obrir una escola bressol i no morir en l’intent

(Titulo que en próximos capítulos será cambiado)

Amb tot el meu amor, a les nostres famílies, amics que han confiat en nosaltres i en la nostra amistat que està per sobre de totes les coses.

Escrit per Laia M.T 

Inici - Març del 2015

..................................

Després, les visites a “El consorci”, mare meva, no sé si puc criticar, però ens van tractar molt bé, però la informació que ens donaven sempre era a “medias tintas”, porta aquest document demà signat i amb aquestes dades, arribava aquest demà, ahy no et falta l’altre paper, no te’l vaig donar? No....però òbviament no et podies alterar perquè has de demostrar que ets una persona valida per poder portar una escola bressol i poder manejar totes les situacions possibles o impossibles. Oi Pepa?

Un cop presentat tots els papers...Al propietari del pis per demostrar que érem solvents per poder pagar un lloguer a l’Eixample, un super assessor que “semblava majo”.  Signar davant del notari, pagar i pagar i pagar. Abans de tot convèncer a les famílies que érem aptes per lluitar pel nostre projecte i que òbviament els hi tornaríem els diners. Però com estàvem tan segures que anava a funcionar? Ni jo mateixa ho sé, vam arriscar i de valent.

Després de tot el mes de Desembre horrible i d’estrès que vam passar que no sé si vols afegir quelcom més, va arribar el dia el dia 20 de desembre del 2013, va ser el dia que vam signar tot, traspàs de negoci, lloguer, i canvi de nom més tard però que ja quasi ja ho havíem presentat. Va ser el moment que “La C.P” desapareixia i començava “Petits”!

Recordes el moment de l’elecció del nom, havíem pensat un nom era mig anglès i mig català, el recordes? Jo no.

Al final, crec que va ser súper ràpid amb la dona aquella més un altre funcionari, mirant quins noms podien ser, (només podien ser en català) era boníssim i surrealista, però al final ho vam aconseguir,   P E T I T S, era el nostre nom. 

Una amiga teva ens va fer el logo, qui era? 

Tan maco, li hem d’agrair molt perquè ara el veu tothom el nostre Petit, es Calvete, però majo.

                                         ______________________________________

Y aún queda mucho más! me gusta saber que cada vez sois más lo que leéis este relato, sea por cotillear o no, me gusta!  El final os aseguro que es "Brutal"!

Para los que os vais de Easter, enjoy your holidays! Los que os quedáis trabajando,, mucho ánimo!!!

Vive tu vida y deja de llorar por las esquinas

Seguimos con el regalo... 2ª Parte

Aunque por fin ya todo ha acabado, seguiré narrando todo hasta su final.

                         ______________________________

1a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/fue-un-regalo.html

Com obrir una escola bressol i no morir en l’intent

(Titulo que en próximos capítulos será cambiado)

Amb tot el meu amor, a les nostres famílies, amics que han confiat en nosaltres i en la nostra amistat que està per sobre de totes les coses.

Escrit per Laia M.T 

Inici - Març del 2015

.........

Aquell dia que segur que la Pepa recorda vam anar-hi i a la Pepa se li va cagar un colom al cap, si però no al cabell, encara més graciós, ella i jo anàvem amb la meva moto i se li va cagar al casco, a la visera per on s’obre i es tanca, així que tenia cagadeta de colom per davant i per dins de la visera, mmmm perfecte per donar una bona impressió.

No sé si confonc dies però el meu pare estava a la porta de l’escola abans que nosaltres, perquè ell també volia veure l’escola o això vas ser més tard i nosaltres primer. Si, ara recordo, primer vam anar nosaltres i un altre dia va venir el meu pare per mirar tema portes, i més infrastructura.

Vam arribar i vam demanar, exigint sempre J, una tovalloleta humida ja que la caca de colom començava a eixugar-se.  L’entrada a la porteria era fosca...una escala molt negre, moltes escales...i arribaves a dalt, s’obria la porta ben gran i apareixia un món de colors. En aquell moment, no gaires colors, no gaire llum, però els espais eren i són grans i ens vam quedar sorpreses, del espai tan bonic que tenien i el poc aprofitat que el tenien; mirant l’escola se’ns acudien idees de com estaria i ens emocionàvem amb la de coses que podríem arribar a fer. Vam decidir pensar-ho i parlar-ho amb les nostres famílies. Per la teva part no ho sé gaire, però la meva no eren molt partidaris d’invertir tal quantitat de diners, però hem van dir que si trobava com fer-ho (és a dir, aconseguir els diners) que tirés endavant.

Tu?

  

Recordo que  tot va anar molt ràpid, José Luis, gestors, notaris, la caixa...consorci tot i tot anava molt ràpid i jo havia de marxar a Nàpols a passar el meu primer Nadal amb la família de la meva parella.

Primer de tot, les visites a l’escola per decidir-nos segur. Després arribar a un acord amb la senyora, la filla de la propietària de la llicencia, “vaya personaje”, però que gràcies a ella nosaltres vam aconseguir el nostre somni/projecte, tenir la llicencia de la nostra escola bressol.

En fi, llavors, tot va anar com molt ràpid. Vam haver de crear una empresa, però teníem infinitat d’opcions. S.L, S.A, S.C.P, tot ens sonava a xino! Però vam confiar amb el gestor, i vam crear una S.C.P, societat civil privada. Fantàstic, paga per aquí, fes-te autònoma per allà, torna a pagar per aquí, i...sobretot tot ha d’estar en regla i com diu l’estat! És a dir, si no has pagat prou  hauràs de pagar més. Ens vam fer amigues de “La Caixa”, consells per obrir el compte que millor ens anava, però mai, mai us fieu dels bancs, a vegades si, però si saben de que van, ja que a nosaltres ens van tornar boges, L O Q U E S, ara signa tu, ara l’altre, per després no tenir res. Així que consell, que sempre us porti les vostres coses una sola persona i si pot ser, dona, ho sé es molt cruel, però us ho recomano, crec que puc dir recomanem.

                             ___________________________________________

Pues por esta semana ya está todo, espero que os esté gustando y que vayáis aprendiendo un poquito día a día!

"Oro parece plata no es, ¿qué es?"

Fue un regalo..

Hola de nuevo!

Hoy quiero compartir con vosotros un proyecto que inicie el pasado 23 de marzo del 2015. Fue un regalo que le hice a una persona, quizás los que me conocen sabrán quien es, y los que no, os invito a que os distraigáis con la lectura. Eso si, el inicio de este proyecto esta en catalán, ya que era para una persona en especifico a la que iba dirigida, pero ahora he decidido compartirlo públicamente, para hacerlo todo más interesante! Otra cosa, todo lo que se asemeje a algo real es pura casualidad, y los nombres son irreales por supuesto!

La idea es, semana a semana ir poniendo capítulos de este precioso proyecto, espero que os guste y si no entendéis el catalán, que puede ser, podéis apretar arriba a la izquierda y tenéis el traductor!

Ah y si no os queréis perder ningún post os recomiendo suscribirlos al boletín, en la banda derecha lo podéis hacer dejando vuestro email, tranquil@s que no me avisa de quien se suscribe, este rastro si que es private! :)

           __________________________________________________

Com obrir una escola bressol i no morir en l’intent

(Titulo que en próximos capítulos será cambiado)

Amb tot el meu amor, a les nostres famílies, amics que han confiat en nosaltres i en la nostra amistat que està per sobre de totes les coses.

Escrit per Laia M.T 

Inici - Març del 2015

Tot va començar d’una manera molt inesperada. La Pepa i jo (la Laia), estàvem a la Universitat de Barcelona, reclamant uns papers, com no, burocràcia de les universitat, si no tens un document, fes una instància i si no tens la instància comença a començar, i així era com estàvem. Jo asseguda a un banc esperant que a la meva pobre amiga li donessin un paper, per...sincerament ara no recordo per a què era, tu?

Doncs jo ja havia decidit marxar a viure a l’estranger ja que tinc una relació amb un noi de fora, si, si, NO a les relacions en la distància, però jo a dia d’avui encara estic dins de la trampa, més endavant ja ho veurem, ja que ara estic escrivint tot això fent memòria, perquè avui és 25 de febrer del 2015 i segur que hauré de deixar molts espais en blanc que després la meva companya Pepa haurà de completar, ja que tot va començar al desembre del 2013...fa molt de temps.

Doncs continuo amb l’historia. Llavors jo estava asseguda mirant el meu smartphone parlant pel whatsapp, una aplicació per poder xatejar sense cap cost. Quan la Pepa va venir i em va dir d’anar a no sé on, però jo treballava en una acadèmia d’anglès fora de Barcelona i llavors havia d’anar agafar el cotxe, primer deixar la moto i després agafar el cotxe, era absolutament un rotllo, fer tots els canvis de vehicle. En definitiva que jo no podia anar on ella volia,  ja que la idea de què jo estigués allà a la universitat era perquè quan ella acabes les gestions aniríem a esmorzar, però amb les UB rules va ser impossible. 

Llavors quan ja ens disposàvem a marxar cadascuna cap a casa, ella estava mirant el mòbil i em va dir, “mira aquesta escola bressol que està en traspàs, té un bon preu, i està a l’eixample!”, jo no et vaig fer gaire cas, perquè en aquelles èpoques volies fer-ho amb una excompanya teva, la L, llavors et vaig dir: “truca i aneu a veure-la”, però tu en aquell moment et vas com sincerar dient-me que la L no estava prenent molta iniciativa en el fet de buscar una escola i que pensaves deixar-ho i em vas comentar d’anar a veure-la amb mi...ja sabies que sóc persona de convencem fàcil i et vaig dir truca i pregunta, però tu como no  vas dir que ho fes jo, que se’m donava millor parlar. 

Així ho vaig fer i així va començar tot...

Vaig trucar al telèfon que posava a l’anunci, i vaig demanar anar a veure-la aquella mateixa tarda, però no va poder ser i vam acordar anar en un altre moment, oi? O m’equivoco? Quin dia vam anar? Ho recordes? Sé que era pel matí, però quan?

                      ___________________________________________________________

Y por esta semana ya es suficiente, 

Continuará.....

"Cuida tu espalda, que es el reflejo de tu vida y la que sustenta tus emociones" L.M.T