______________________________
1a parte --> http://amandoloquesehace.blogspot.com.es/2016/03/fue-un-regalo.html
Com obrir una escola bressol i no morir en l’intent
(Titulo que en próximos capítulos será cambiado)
Amb tot el meu amor, a les nostres famílies, amics que han confiat en nosaltres i en la nostra amistat que està per sobre de totes les coses.
Escrit per Laia M.T
Inici - Març del 2015
.........
Aquell dia que segur que la Pepa recorda vam anar-hi i a la Pepa se li va cagar un colom al cap, si però no al
cabell, encara més graciós, ella i jo anàvem amb la meva moto i se li va cagar
al casco, a la visera per on s’obre i es tanca, així que tenia cagadeta de
colom per davant i per dins de la visera, mmmm perfecte per donar una bona
impressió.
No sé si confonc dies però el meu
pare estava a la porta de l’escola abans que nosaltres, perquè ell també volia
veure l’escola o això vas ser més tard i nosaltres primer. Si, ara recordo,
primer vam anar nosaltres i un altre dia va venir el meu pare per mirar tema
portes, i més infrastructura.
Vam arribar i vam demanar,
exigint sempre J, una
tovalloleta humida ja que la caca de colom començava a eixugar-se. L’entrada a la porteria era fosca...una
escala molt negre, moltes escales...i arribaves a dalt, s’obria la porta ben
gran i apareixia un món de colors. En aquell moment, no gaires colors, no gaire
llum, però els espais eren i són grans i ens vam quedar sorpreses, del espai
tan bonic que tenien i el poc aprofitat que el tenien; mirant l’escola se’ns
acudien idees de com estaria i ens emocionàvem amb la de coses que podríem
arribar a fer. Vam decidir pensar-ho i parlar-ho amb les nostres famílies. Per
la teva part no ho sé gaire, però la meva no eren molt partidaris d’invertir
tal quantitat de diners, però hem van dir que si trobava com fer-ho (és a dir,
aconseguir els diners) que tirés endavant.
Tu?
Recordo que tot va anar molt ràpid, José Luis, gestors,
notaris, la caixa...consorci tot i tot anava molt ràpid i jo havia de marxar a
Nàpols a passar el meu primer Nadal amb la família de la meva parella.
Primer de tot, les visites a
l’escola per decidir-nos segur. Després arribar a un acord amb la senyora, la
filla de la propietària de la llicencia, “vaya personaje”, però que gràcies a
ella nosaltres vam aconseguir el nostre somni/projecte, tenir la llicencia de
la nostra escola bressol.
En fi, llavors, tot va anar com
molt ràpid. Vam haver de crear una empresa, però teníem infinitat d’opcions.
S.L, S.A, S.C.P, tot ens sonava a xino! Però vam confiar amb el gestor, i vam
crear una S.C.P, societat civil privada. Fantàstic, paga per aquí, fes-te
autònoma per allà, torna a pagar per aquí, i...sobretot tot ha d’estar en regla
i com diu l’estat! És a dir, si no has pagat prou hauràs de pagar més. Ens vam fer amigues de
“La Caixa”, consells per obrir el compte que millor ens anava, però mai, mai us
fieu dels bancs, a vegades si, però si saben de que van, ja que a nosaltres ens
van tornar boges, L O Q U E S, ara signa tu, ara l’altre, per després no tenir
res. Així que consell, que sempre us porti les vostres coses una sola persona i
si pot ser, dona, ho sé es molt cruel, però us ho recomano, crec que puc dir
recomanem.
___________________________________________
Pues por esta semana ya está todo, espero que os esté gustando y que vayáis aprendiendo un poquito día a día!
"Oro parece plata no es, ¿qué es?"
No hay comentarios:
Publicar un comentario